La crsi arriba a prop de casa nostra. Ahir en el diari local Regió7 sortia una notícia referent als efectes de la crisi a les empreses del bages.
cal que cadascú de vosaltres feu un comentari després de llegir el ducument adjunt
ARTICLE REGIÓ7 23 OCTUBRE 2008
Josep Purti
24/10/08
divendres, 24 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
22 comentaris:
L'any passat jo treballava a una empresa de treball temporal i ja vam començar ha notar la crisis a partir de gener, les empreses no ens demanaven gent per cobrir diferents llocs de treball i a principis de març el número de persones que sol•licitaven feina es va duplicar. Tot i que nosaltres (jo i les meves companyes de feina) pensàvem que el tema de la crisis seria temporal, a mitjans d'abril el nostre millor client La Polar, qui ens demanava sempre un número de persones molt elevat, ens va comunicar que deixarien d’utilitzar els nostres serveis ja que havien de tancar. Després d’aquesta notícia ens vam començar ha preocupar i seguit d’això a nosaltres també ens van començar ha acomiadar.
Indepol, una empresa de seients d’automòbils a Santpedor també esta patint molt, ja tenen preparada una llista de 30 persones aproximadament per acomiadar a principis de gener i el torn de nit el treuen temporalment fins que la situació millori.
Tret que moltes empreses estan tancant i han d’altres que estan augmentant les seves ventes, com per exemple: les empreses d’energies renovables, ja que et fan estalviar en molts aspectes.
En fi, crec que la crisis no ens esta afectant a tothom, però si a la major part del país, i que aquest trigarà en recuperar-se perquè no és només el fet que torni haver feina, sinó que també les empreses estiguin totalment recuperades per tornar a reincorporar el número de persones que hi havien amb anterioritat i que ara estan a l’atur.
ALBA BUZÓN MOYA
SAFI 1
CURS 2008-2009
Crec que el principal problema econòmic es el financer, fins que les entitats bancàries no facilitin el finançament a les Petites i Mitjanes empreses, autònoms i particulars, la crisis actual no te solució. Ja que la Petita i Mitjana empresa es la que aporta més llocs de treball a la societat.
Les entitats bancàries sinó faciliten que l’empresari de tota la vida, que ha estat el client desitjat per la entitat ara no pugui fer front a les faltes de vendes i els deutors, al no tenir finançament no pot suportar aquesta circumstancia. Es veuen obligats a l’acomiadament dels seus treballadors o encara pitjor, al tancament total de l’empresa.
En els bons temps la entitat bancària era la que buscava i perseguia al client, aquest es veu ara que no te cap facilitat.
Per tant si la entitat bancària no torna a donar confiança al seu client el problema actual es molt difícil de solucionar
JÚLIA LASSO SIMON
El govern com a primera mesura hauria de realitzar una baixada d'impostos, tant d'IRPF com de societats per "despertar" l'economia i no injectar més diners en els bancs.
Crec que els mercats financers tindran alguna correcció de més, passant per l'IBEX35 pels 9000 punts i d'aquesta manera anticipar-se a temps pitjors, crisis.
El gran Handicap espanyol està en el sector del transport. No hi ha fabricants de vehícles, tan sols el grup TALGO. I això està obligant a "mimar" de forma excepcional a les multinacionals de l'automòbil, ja que com veiem, grans plantes estan fent o estudiant grans retallades de personal, o com en altres empreses hem vist fent una reducció de treballadors a nivell individual per no fer-ho de manera col·lectiva.
Les entitats bancàries haurien de finançar els empresaris ara que pasen per moments difícils.
MARC RIVAS SOLA
Jo crecque tot aixo es culpa de la societat capitalista en la que vivim. Per culpa de el grans inversors que han tingut diners per especular, estan pagant les conseqüencies la pobre gent que arribava justa a final de mes.
Vui dir amb aixó que qui abans era ric s'ha fet mes ric i qui abans vivia mitjanament be pagant unes determinades coses ara les esta `pasant negres per fer front a una serie de pagaments que han aumentat d'una manera exagerada com es el cas de les hipoteques.
També crec que es injust que les empreses que habien començat la seva activitat poc abans de la crisis s'hagin vist obligades a tencar les sseves portes o simplement les PYMES que tenien poc soport economic per afrontar aquesta mala raxa hagin tingut que despedir a mitja plantilla fent hagi queaquesta cadena de desgracies econòmiques no pari.
És evident que si les empreses no poden fer front a les despeses que generen, han d'adoptar mesures per tal d'intentar afavorir la seva situació econòmica, una d'elles és la reducció de costos i de plantilla, i el que suposa una millora per l'empresari no ho és per el treballador.
Crec que el pitjor de la crisi encara ha d'arribar ja que els treballadors que actualment s'estan quedant sense feina tenen un màxim de 2 anys d'atur, per tant, fins aleshores podran seguir endavant ja que reben una pensió,
però passats aquests 2 anys el problema adquirirà més importància ja que no tindran ni feina ni atur, és a dir, no rebran cap mena d'ingressos.
AINHOA ROCA
SAFI2
Penso que un dels efectes de la crisi per a persones particulars a estat per causa de que aquestes han viscut més enllà de les seves possibilitats, es a dir, la gent a l’hora d’adquirir un vivenda no només han demanat el préstec corresponent per cobrir la hipoteca, que ja tenien un preu suficientment elevat sinó, que a més a més feien el préstec més gran per “de passada” poder comprar un cotxe.
En aquells moments els bancs donava préstecs de grans quantitats a tothom i sense problema, ara la gent que va demanar aquests préstecs a causa de que es queden sense feina es troben que no poden pagar el que van acordar en el seu moment i això provoca que el banc no rebi els diners que va prestar, per tant a hores d’ara el banc no té la confiança que tenia abans de que els seus clients li puguin retornar aquests deutes.
Així que decideixen no prestar diners, d’aquesta manera afecta directament a la construcció ja que si la gent no pot demanar préstecs no poden comprar pisos.
Això poc a poc a anat afectant a les empreses i abans de tancar prefereixen acomiadar als treballadors i això els hi permet reduir costos.
Amb tot aquest panorama reflexat anteriorment tenim que: ha baixat el consum d’una manera no esperada, per la qual cosa les empreses veuen disminuïda la seva producció, aquesta situació comporta que s’hagi de reestructurar la política laboral de les mateixes, produint-se expedients de regulació d’ocupació (ERO) temporals o be definitius.
En conseqüència val a dir que ens hem trobat que el que en principi era una crisi financera ha desembocat amb una crisi al mercat de treball.
BÁRBARA GONZÁLEZ
SAFI-2
És evident que si les empreses no tenen feina han d'acomiadar treballadors, el que no pot fer una empresa és tenir en plantilla uns treballadors que no li són útils.Aquets treballadors que s'han cadat o és cadaran sense feina hauran de buscar un altre tipus de feina perquè feina n'hi ha una altra cosa és que la feina que hi ha disponible no els hi agradi.
Aquesta situació crec que serà beneficiosa per els empresaris del món del comerç i la restauració perquè fins ara és trobaven amb grans problemes per trobar personal i ara potser trobaran més gent disposada a treballar.
Crec que el govern està actuant malament ja que està protegint a les empreses com per exemple l'empresa nisan i el que hauria de fer el govern des del meu punt de vista es protegir als treballdors.Tambè crec que els principals responsables d'aquesta crisis són els bancs ja que no tenien d'haver fet tans crèdits i a persones que en un futur si els interessos pujaven podien tenir problemes per tornar el mateix.
Tambè crec que el govern no ha de fer injeccions de diners a cap empresa com està passant estats units o altres paisos , l'empresa que dur a terme una mala política i té perdues que no pot soportar s'ha d'enfonsar.
ADRIÀ ROVIRA
SAFI 2
La crisis finacera cada dia afecta a mes persones i empreses.
Com que el diner no circula no hi ha consum i les empreses de qualsevol naturalesa no poden produïr en el ritme d'avans i han de pendre mesures per a combatre la seva devallada:
-Una d'aquestes mesures es l'acomiadament de treballadors.
Davant aquesta situació el Govern pren mesures, vol ajudar als bancs a que tinguin diner i el puguin prestar a persones (pq consumeixin) i a empreses (pq produeixin)i també pren mesures per l'impacte social i econòmic i aturats.
Caldrà ser prudents i deixar passar el temps per avaluar les mesures del govern i si han servit per a tornar la confiança als consumidors.
Tot i això el ritme de consum a partir d'ara serà d'acord amb les possibilitats reals de les persones.
MARC VERDÉS LECHA
SAFI-2
Des del meu punt de vista crec que la crisi afecta a tothom en general, i un dels sectors més afectats a la nostra comarca es el sector de l’automoció. Aquest fet es preocupant perquè avui comença en una empresa i en qüestió de dies se’n veu afectada un altre, com es el cas dels productors de components de l’automòbil, que en el cas de Manresa, ja no afecta solament una empresa sinó a un conjunt d’empreses.
Ara aquestes empreses es veuen afectades per la crisi i les principals solucions que tenen actualment es la regulació de la plantilla per tal de reduir costos i la majoria opten ja per no renovar els contractes temporals.
Aquesta crisi crec que ens obre les portes cap a uns temps poc favorables, en que moltes persones es trobaran sense ingressos, sense feina, sense res per menjar ni cobrir les necessitats bàsiques en una família i a conseqüència d’això augmentarà la pobresa, la delinqüència, i tot un seguit de coses que fiquen la por a la nostra societat.
Andreu Picañol
SAFI-1 C.4
La crisis econòmica que patim actualment a l’ estat espanyol, i unilateralment a la comarca del Bages, ja fa temps que és evident per a tothom. Però, qui va ser coneixedor dels primers indicis d’ aquesta davallada?
Per experiència personal, puc dir que l’ abús d’ especulació que va patir el mercat immobiliari a finals dels noranta i durant els primers anys del nou mileni (molt més accentuada en aquest segon període) conjuntament amb les entitats financeres, van fer creure a la societat que les persones físiques que la composem, teníem un nivell adquisitiu molt més elevat del que realment ens podien permetre.
Això es va començar a notar quan les immobiliàries es donaven compte de que si firmaven la venda d’ un pis sobre plànol, la pèrdua (benefici més baix) que experimentaven en relació a si ho feien un cop acabat l’ edifici, podia ser d’un 5% a un 25% sobre el preu de l’ immoble, depenent de factors com el tipus de vivenda i la situació d’ aquesta en el municipi.
Qualsevol persona que tingues capacitat d’ avalar una hipoteca, s’ aventurava en la compra d’un pis demanant un crèdit per comprar, i al cap d’ un any vendre obtenint un rendiment que permetia liquidar el crèdit conjuntament amb les seus interessos i deixar un marge molt més elevat que el millor producte financer d’ inversió a curt termini del moment en benefici a aquest suposat “inversor immobiliari”.
La banca, amb l increment de beneficis que obtenia mitjançant aquests actius sorgits del creixement del sector immobiliari, va fer créixer una ambició de la qual en va sorgir un objectiu general par a tot aquell qui es dediques al negoci bancari, fer hipoteques,es passava per alt el risc de deixar diners a aquells qui no poguessin tornar la totalitat del líquid recaptat, i s’incentivava a aquella sucursal que firmes el major nombre d’ hipoteques en un més.
Es parlava de la “bombolla” en la qual estava immers aquest sector, quan mesos més tard van començar a sorgir impagats, conseqüència de les hipoteques fetes amb un risc elevat. Les entitats financeres començaven a trobar-se cada cop amb més casos de persones que es declaraven insolvents, i no pagaven mes a mes el que els hi tocava, per tant les entitats financeres es veuen obligades a envergar tots aquells immobles els quals els seus copropietaris ( no oblidem que un immoble quan s’ adquireix a partir d’ un préstec bancari es propietat del banc fins que se’n tornin totes les mensualitats mes els interessos) no poden pagar.
Aquest fet provoca que les entitats financeres esdevenen gran part de la seva activitat a adquirir i subhastar immobles, perdent diners llògicament.
Tot això comporta als directius de les finances a redirigir tots aquells objectius que s’ havien marcat previament i adoptar una política molt més conservadora, la qual duen a terme fins a uns nivells perjudicials per a ells mateixos, ja que pretenen seguir captant diners pero no donen crèdits, ni es deixen liquid entre sí, aquests fets provoquen una paràlisi financera a l’ estat, fet que porta a moltes empreses que no poden seguir treballant a declarar-se en suspensió de pagaments o directament al tancament ja que no poden per exemple renovar les seves pòlisses de crèdit.
BORJA
Crisis; la paraula més escoltada en els últims temps. Cada dia a tots els mitjans de comunicació (premsa, radio, TV,...) és del que més es parla.
Hi ha crisis a molts sectors com la construcció, l'automovil,... amb el conseqüent augment de l'atur per el tancament de moltes empreses.
Em centraré en el món de l'automòvil perquè les últimes notícies ens diuen que grans empreses com Nissan o Seat estudiant expedients de regulació d'ocupació(ERO)i tenen a punt l'acomiadament de molts treballadors, i això repercuteix a moltes empreses de la nostra comarca, que ja siguin grans o petites treballen per aquestes marques.
No crec que la solució sigui acomiadar als treballadors, s'haurien d'estudiar altres mesures. A tothom ens preocupen aquestes notícies per tot el que comporten. S'ha de ser optimista encara que el futur es vegi una mica "negre".
El Govern, les empreses, els comitès, els treballadors,... no sé com, però entre tots s'han de buscar solucions i superar aquesta crisis.
GLORIA PICH LEAL
SAFI-2
Desde el meu punt de vista financer, no se gaire la crisi que estan vivint els banc, però desde el punt de vista de l'empresa que estic treballant d'administratiu i a més en el sector de la construcció, moltes empreses constructores intenten amagar la crisi que tenen, però arriba un moment que no poden mes i tenen de tancar o acomiadar una gran part de la plantilla. La nostre empresa està assegurada a crèdit i caució i cada dia hem baixen els riscos de les empreses grans i les petites el risc ja està a 0, per tant saps que ho tindràs dificil per cobrar i ells ja no t'asseguren res. Amb moltes empreses com clients i proveïdors ja veus que sempre volen assegurar-se el cobrament com és ovi, i sempre ara hi han pre.pagaments, avals o fiances per assegurar-se el cobraments parcial o total de la feina realitzada.
Desde el que veig de fora la crisi financera crec que els banc amb molt tems han "regalat" hipoteques presctecs i a qualsevol persona, i ara es troben que amb els acomiadaments que hi han hagut de moltes empreses ja no poden pagar els prestec que tenen. Amb les entitats financerees hi ha un joc financer que casi totes les empreses et paguen amb pagaré o confirming amb una data de venciment per si vols descomptar. però si un descompta, fa un pagaré a l'altre i l'altre també descompta i així successivament i el primer resulta immpagat, totes els seguents també i això crea un problema financer molt gran perquè ho estan assumint els banc.
desde el meu punt de vist la crisi aquesta durarà vastant temps amb mes o menys intenssitat per i serà durant vastant temps
Cintu SAFI-2-
Tothom te la seva part de culpa d’aquesta crisis econòmica que estem vivint desde fa uns quants mesos. Aquesta afecta a diferents sectors enllaçats entre si.
Aquest deterior en l’econòmia ha estat infuida per la caiguda de la demanda externa.
Gran part de culpa crec que es dels bancs que han estat finançant a persones que no podrien tornar els diners, però ara els bancs han pres mesures inyectant liquidesa i aixó es comença a notar.
Però tot i així a aquesta crisis encara li queda vida i contra més duri mes gran serà l’impacte.
Les PIMES han notat bastant aquesta crisis, i moltes d’elles han hagut de tencar o reduir la plantilla a causa de la baixada de producció que han tingut, això es nota més a les empreses d’automoció, un clar exemple Lemmerz que ha ahgut d’acomiadar a 28 treballadors per circumstàncies de la producció.
L’atur es evident i ha anat pujant desde finals del 2007 però desde principis de 2008 ha pujat desmesuradament.
Però des de el meu punt de vista la crisis s’ha anat exagerant quan encara no la teniem a sobre per aquest motiu la gent s’ha estat d’agunes coses ja que era prevista des de fa temps i crec que això a fet que ara sigui pitjor.
No ha tothom li afecta igual i no ha tothom li afecta, aquells que sempre han tingut diners no han vist el seu efecte en ells mateixos, son aquells de clase mitja i baixa els que l’han notat mes.
Personalment jo l’unic que he vist de la crisis es un atabalament des de el principi i que durara fins que s’acabi, tohom parla del mateix. A mi encara no m’ha arribat la crisis.
ALBA MACHADO
La situació econòmica en el sector automobilístic es de les més dolentes, vendre un cotxe nou es tota una proesa, això comporta que tots els proveïdors d'aquestes cases han de disminuir el seu volum de producció, si a això li afegim que molts altres sectors estan aturats i que no s'aconsegueix una estabilitat desenvoca en acomiadaments i com a conseqüencia, a l'atur (o com diuen molts, l'empresa més gran d'Espanya). Si a més li afegim que les entitats bancàries no donen ni un cèntim, sigui a una empresa o a un particular, ja que no tenen una situació financera favorable, aconseguim una situació que els empresaris no poden atendre i han d'optar per acomiadar treballadors i retallar despeses.
Tota la quantitat de treballadors que han acomiadat aquí al bages segurament es queden curts amb l'ERE que han dut a terme empreses com Nissan o Seat, Nissan ha acomiadat a 1680 treballadors i Seat acomiadarà a 760 treballadors entre novembre i gener de 2009.
Dany Sahbi
SAFI-2
El que estan provocant amb aquesta crisi és un gran alarmisme entre la població. Sí és cert que estem en una situació delicada i que molta gent es quedarà sense feina, però el que haurien de fer és donar solucions i no crear més pànic. Una crisi important com aquesta no neix simplement per culpa d’un, sinó per culpa de molts. Els bancs, la construcció, el sistema capitalista que no té límits ni control, etc. Tota una sèrie de circumstàncies han causat aquesta situació, i qui la pateix? els treballadors. I quan dic els treballadors em refereixo als que no són rics, perquè aquests es riuen de la crisi. En situacions com aquesta, la gent que és pobre s’empobreix més i els que són rics, encara ho són més. Aquesta situació es veia a venir, tothom demanava préstecs per comprar-se no un pis, sinó una casa amb garatge, jardí, etc. a més el preu de la vivenda no era ni molt menys el valor real que tenia, sinó quatre vegades més. Les immobiliàries s’aprofitaven, els bancs concedien diners sense cap mena problema i tot era una “bombolla” que anava creixent i creixent fins que finalment ha rebentat.
De tot això se’n veuen afectades quasi totes les empreses, botigues, etc. Perquè tot és una cadena.
El que trobo més lamentable és que algunes empreses s’aprofiten d’ aquest moment per fer fora als seus treballadors posant d’excusa la crisi.
Desprès d’haver llegit aquestes notícies sobre dades que afecten directament a la nostra comarca, he estat reflexionant sobre la crisi que ens envolta i crec que va més enllà del que ens pensem.
Des del meu punt de vista crec que el capitalisme està arribant a la seva fi tal i com el coneixem i si no vaig mal encaminat la base d’aquest problema s’ha anat formant durant els darrers 30 anys, moment en el qual es va iniciar el model econòmic i ideològic anomenat neo-liberalisme. Pot ser aquest model està arribant a la seva fi i aquest canvi de era econòmic està afectant de manera negativa a l’economia mundial, fet que com hem vist als articles del diari està afectant directament a tots nosaltres.
Jo crec que tota la crisi que estem patint a nivell mundial ja es veia venir, ja que durant els últims 30 anys el nivell d’especulació provocat per la enorme concentració de la riquesa que s’ha produït, ha provocat que els mercats tendeixin al monopoli fent que grups cada cop més petits de persones controlin quantitats cada cop més grans de béns.
Tot això juntament amb la crisi immobiliària que ha sigut presentada com una crisis exclusivament financera, ha desencadenat en la regressió econòmica que estem vivint en l’actualitat, i si més no la gravetat de la situació ha portat als Bancs Centrals d’Estats Units i d’alguns països d’Europa a injectar fortes quantitats de diners, i a Estats Units s’han produït disminucions importants de la taxa d’interès.
Penso, que un dels problemes es que els alts mandataris no reconeixen aquesta crisi com una crisi d’insolvència d’actius provocada per l’estancament massiu del deute. Moltes persones segueixen pensant que la crisi es un problema de falta de líquid, però jo crec que els governs han d’intentar treure les castanyes del foc als bancs i especuladors, sinó es així crec que tots els seus clients (inclosos nosaltres) tindrem motius per témer encara més pel futur.
Santiago
SAFI 2
La cris econòmica, en part és una mica culpa de tots.
La gent va aprofitar per comprar (cases, cotxes, entre altres coses)
mitjançant préstecs a les entitats bancàries ja que no tenien cap problema per donar crèdits a tothom que ho demanava, mirant que el podrien tornar justets, pero com q per exemple:Una parella tenia una feina estable i hi havia el boom de la construcció que donava moltíssims llocs de treball i que a tot arreu estaven construïnt edificis, però ja es preveia que aquesta situació no es podia sostenir i tard o d'hora això petaria.
I al final ha passat, no hi ha hagut diners per acabar les obres, és a dir, hi han molts edificis inacabats, i això comporta una gran afluènciade gent que treballava a la construcció que ara s'haurà quedat sense feina, i a sobre el tipus d'interès de les hipoteques ha pujat.
Abans quan la parella és a dir tots dos treballaven, ja els costava pagar però ho feien, i alguns quasi fent miracles per arribar-hi, hi ara que només 1 dels dos no tingui feina.
Com es pot fer?
Tb s'entén que les petites empreses hagin d'acomiadar treballadors i fins i tot algunes hagin de tancar per que no poden soportar la crisi.
Però aquestes empreses ant grans, que hagin d'acomiadar tanta gent, es potser perquè aquests anys amb el tema de la crisi quasi no tindran gaires beneficis, o en tindran molt pocs en comparació amb altres èpoques. I no aprofitin l0ocasió per acomiadar treballadors.
Per tant crec que s'ha d'aplicar l'ERO on es vegi clarament la situació de l'empresa d'ara i la situació futura que pot tenir.
Josep Prat
Safi 2
EL BAGES EN CRISI
Com és ben conegut per tothom, ens trobem en una caiguda continuada de la producció industrial des de fa prop d'un any, aquesta caiguda va començar pel sector de la construcció. La anomenada bombolla immobiliària va esclatar, començant una forta crisi econòmica, els més agosarats en van començar dient desacceleració, tot i que finalment està resultant una parada de conseqüències imprevisibles, fins al dia d' avui.
Sectors com la banca, que semblaven intocables, comencen a tenir greus problemes de liquidat. Aquests problemes en bona part generats per ells mateixos, amb la concessió de crèdits a persones amb difícil capacitat econòmica, en definitiva que han possibilitat un endeutament excessiu de les famílies. Aquest fet repercuteix en el consum de d'aquestes, fet que ens porta a tots a retallar les nostres despeses per ajustar-les als nostres ingressos.
El Bages, en aquest cas està afectat en dos camps estratègics de la seva economia , la construcció amb milers de pisos per vendre, i la indústria bàsicament per la seva extrema dependència del sector de l'automoció.
A finals de l'any passat se'ns parlava de la nova fàbrica de Pirelli, l'única excusa de la nova fàbrica era reduir la plantilla a la meitat. Ara tenim sobre la taula una reducció de plantilla de gairebé 300 llocs de treball, sense nova fàbrica, i amb un futur més que incert. A l'altra banda de carrer tenim Lemmerz que sense fer gaire soroll a fet fortes reduccions de plantilla, a base jubilacions parcials i acomiadaments individuals per evitar l' imatge de l'ERO. Altres empreses com DENSO, Situbsa, etc, també estan en situació molt delicada.
Així tenim una quantitat inimaginable de petites empreses i tallers que depenien de la feina d'aquestes empreses. Tenim empreses de serveis com els transport que presenten un deteriorament important a la nostra comarca, moltes tocades.
Per tant, amb una economia poc diversificada, construcció i automoció. Sense especialització de qualitat, amb sector exterior inexistent, no fem exportació, i tenint en compte que els productes tenen un amb valor afegit zero. Trobem que l'economia pot entrar en un forat de molt difícil sortida.
A aquests fets a més cal afegir-hi l'increment de preus i de salaris que ha experimentat l'Estat espanyol en els últims 20 anys fet que l'ha portat a deixar de ser atractiu per a la indústria. La qual ara veu el seu futur en paisos de l'est, Rússia, Romania, etc i de l'orient la Xina, Índia i altres. Per tant la crisi pot deixar el Bages en una situació complicada com va ser-ho a finals dels anys setanta i primers dels 80 amb la crisi del tèxtil. Amb una diferència fonamental aquella crisi va afectar el tèxtil, mentre que aquesta crisi afecta tots els sector, i presenta unes complicacions, afegides com la immigració arribada els últims 10 anys, l'envelliment de la població, i les super estructures administratives que dificulten la gestió i la agilitat del sector productius.
El Bages ho té molt malament.
MARIA MARQUILLAS SOLSONA
El 2002 es va aplicar una nova moneda l’euro a nivell Espanyol. Aquesta moneda va crear una inflació en els preus, exemples concrets: botigues que abans eren de 100 pessetes van passar a ser 1€ que és una pujada del 60% dels preus.
El 2005 el negoci que tenia més benefici era la construcció, anaves a un poble de les rodalies i es podien observar noves edificacions. Les immobiliàries tenien molt personal per vendre pisos, a mesura que passaven els dies el preu d’aquests pisos augmentava. El 2006 la gent tenia un nivell de vida molt elevat, la gent tenia cotxes nous, segones residències... Les empreses dedicades a l’automoció feien una producció molt elevada per dia, ja que tot el que produïen ho venien. Tot gràcies a que les entitats financeres donaven crèdit a “qualsevol” que presentés una nòmina, i si un banc te’l denegava el del costat te l’acceptava (tot perquè estaven en època d’expansió i d’aconseguir molta quota de mercat).
A finals del 2006 vaig sentir per les noticies que s’esdevindria una crisi que la situació que la gent estava duent a terme era insostenible. Jo cursava segon de batxillerat i dies més tard, vem estudiar el crac del 29 i el professor ens en va tornar a fer esmenes.
El 2007 empreses de la construcció i relacionades van començar a desaparèixer i el 2008 l’atur és molt elevat i tenim una situació catastròfica! Les entitats bancàries no poden recuperar els cèntims que han anat deixant a la gent, i es troben sense liquiditat per tornar a deixar cèntims a les empreses i que puguin funcionar = destrucció de llocs de treball, la gent no consumeix i fallida de moltes empreses... 80 anys més tard... BENVINGUDA LA CRISI DEL 2009!
Laura Martínez 13/11/2008
La senyora crisi està present en molt bona part de la societat. Aquest problema globalitzat fa que totes les empreses, o quasi totes, passin per un moment delicat, fins i tot abaixen portes per l’allau que els hi cau a sobre.
Per conseqüent, tots els treballadors acomiadats de qualsevol empresa tenen un gran problema. A curt termini ho tenen solucionat perquè tenen l’atur, però a llarg termini tot serà molt més complicat.
Per tan la crisi encara no està al seu punt mes àlgid, sinó que, el més preocupant està per succeir.
Per això, el Govern té de començar a buscar solucions òptimes per a tot tipus d’empreses i persones físiques, que cada cop veuen com el seu futur s’enterboleix a passes agegantades.
Tot això ha estat causat per l’abús del diner. Moltes persones compraven per sobre del seu valor adquisitiu i això causava deutes als bancs a causa de tots els préstecs demanats per molta part de la societat.
Ara la crisi ens posarà a tots en el nostre lloc, i farà que ens pensem dues vegades abans de comprar-nos qualsevol cosa que no sigui necessària del dia a dia.
Actalment la crisi que petim a nivell mundial s'han vist afectades grans empreses del Bages dedicades al sector metal·lúrgic i de l'automoció principalment.
Per fer front aquesta crisi dels dos sectors l'afronta cada empresa de diferents maneres; unes prenen mesures de flexibilitat, prescindint de contractes temporals, altres reduint la plantilla i producció.
Això ha creat una situació social, econòmica, personal i familiar preocupants e injusta pels treballadors del sector acomiadats. Espero que la crisi no duri molt, es trobin solucions per sortir-hi i no crear una situació tan desesperançadora.
Crec que s’ha de veure el costat positiu. Abans d’això dir, que sabent que dos dels principals motors de l’economia són el sector de l’automòbil i de la construcció, es tindrien que haver pres mesures previsores quan des de fa temps se sap que són dos sectors amb bombolla, no tan sols la bombolla immobiliària sinó també l’automobilística. Penso que la culpa d’una crisi no només la té una part, sinó que la tenim tots, perquè en general es fabrica el que es demanda i com es diu normalment, s’ha estirat més el braç que la màniga per part de tots. Es diu que quan es passen mals moments, és quan ens espavilem a buscar solucions. Com he dit al principi, s’han de mirar les coses positivament, aquesta és una d’elles. Em sembla una excel•lent forma d’encarar una empresa el sistema de Raymon-Tecniacero, textualment diu: “aprofitar els moments bons per innovar i diversificar” això és una cosa que no fan la majoria d’empreses, invertir part dels beneficis en la pròpia millora. Considerant que no hi ha cap sistema econòmic perfecte, i tenint en compte l’experiència, seria el moment, donada la globalització que es dóna actualment, de introduir petits canvis i fer una economia sostenible. Com em diu el meu pare moltes vegades, “más vale comer menos pero hacer la digestión”. És trist, però totes les notícies apunten al contrari. Es volen prendre mesures per tornar al mateix sistema, això també ho diu el meu pare i estic d’acord amb ell “el burro es el único animal que tropieza dos veces con la misma piedra”.
Publica un comentari a l'entrada